Papers d'esports

L’handbol és un d’aquells esports que ho tenen tot per arribar a ser un espectacle de masses però que, per un o altre motiu, es queden sempre a mig camí. És una disciplina amb molt contacte físic. Una modalitat capaç de generar constants accions espectaculars i emocions fortes fins als instants finals de la resolució dels partits. Un esport on conviuen la potència d’homes que ho basen tot en la força del seu braç, amb l’habilitat d’altres que han de ser com una mena de ratolins per penetrar entre les muralles defensives que formen els rivals.
A més d’aquestes condicions positives, intrínseques a la disciplina, n’hi han unes altres que, a Catalunya, i, a Espanya per extensió, fan que l’handbol pugui ser encara més valorat: els èxits dels equips representatius. Aquesta mateixa temporada, els clubs catalans han guanyat dos títols europeus -el Barcelona, la copa d’Europa i el Granollers, la copa EHF- i, a més, l’Elgorriaga ha estat finalista de la copa d’Europa i el Teka de la Recopa. Per acabar-ho d’arrodonir, la selecció espanyola ha obtingut un rotund triomf en ser subcampiona d’Europa i assegurar-se la classificació per als Jocs d’Atlanta.
Doncs no n’hi ha prou amb tot això. Malgrat l’expectació puntual que ha aixecat el darrer campionat europeu, disputat a cavall de Sevilla i Ciudad Real, i l’eufòria pels títols continentals del Barcelona i el Granollers, l’handbol continua en el seu estatus d’esport de segona fila. La lliga Asobal és una de les més potents del món, però cada any hi ha més equips que les passen magres per quadrar els pressupostos. Conjunts històrics com el Calpisa d’Alacant i l’Atlético de Madrid ja fa anys que van desaparèixer. Costa molt trobar patrocinadors. Les empreses no estan segures de la rendibilitat de les seves inversions. Les televisions no acaben de jugar-se-la amb l’handbol, que continua molt lluny del futbol, el bàsquet i fins i tot del futbol de sala, pel que fa a la seva capacitat d’atreure públic als pavellons i espectadors davant de la petita pantalla. L’handbol continua la seva travessa en el desert.
(Article publicat a Presència el 9 de juny del 1996)