Indurain
20 juliol 1996 per Jordi Camps
La desfeta de Miguel Indurain en el Tour ha servit perquè tothom pogués veure que tots els esportistes són éssers humans. Fins i tot els que, com Indurain, semblava que no ho eran. No fa gaires anys es van fer concursos per buscar un mot per Indurain que passés a la història. Que quan es digués aquella paraula, tothom la relacionés amb el navarrès. No hi va haver èxit. Era, simplement, Indurain. El millor corredor del món, el que guanyava perquè era superior als altres, tant fÃsicament com mentalment. Però si ho aconseguia, era perquè es preparava com ningú i a més, tot li anava bé, no perquè fos una mà quina programada per triomfar. En aquest Tour s’ha vist que ningú és imbatible. Indurain va arribar al Tour després de batre a la Dauphiné Liberé a tots els homes que ara el superen. Aquest any però, les coses no li han rodat bé. El mal temps i un formidable Bjarne Rijs l’han batut. Si Indurain fos una mà quina, hauria plegat un cop vist que no es podia complir l’objectiu pel qual estava programat: guanyar. No ho és, és humà i per això ha continuat patint a les carreteres.
(Article publicat a El Punt el 20 de juliol del 1996)