Papers d'esports

Un pilot català va guanyar diumenge passat al Gran Premi de Catalunya. Va fer la volta d’honor amb la senyera mentre sonaven Els Segadors i quan va pujar al podi ho va fer sota la bandera i l’himne espanyols. Aquesta vegada no hi va haver polèmica. La federació internacional havia determinat que havia de sonar l’himne del país que figurés en el passaport del vencedor. Tot legal. Cap problema. Posats a fer les coses bé, també es podria haver enlairat la bandera del Japó, en honor de la moto que pilota Carles Checa i fer sonar una falca publicitària del seu patrocinador que és el que paga i li permet participar a les curses.
L’ús de les banderes i els himnes en el món de l’esport és tan vell com l’ús que els Estats han fet de l’esport com a arma propagandística. Ja fa temps que es posa en dubte si és necessari fer les fastuoses cerimònies dels Jocs Olímpics i els grans campionats quan arriba l’hora de repartir les medalles. A més, els canvis de nacionalitat d’alguns esportistes provoquen situacions, si més no, curioses. Com d’atletes que del país del qual s’enlaira la bandera només en conserven el passaport, perquè fa temps que ni hi desenvolupen la seva activitat esportiva i ni hi viuen i d’altres que en dos campionats consecutius poden representar dos països diferents.
Als Jocs Olímpics del 1980, a Moscou, els governs d’alguns països de l’Europa occidental van donar suport al boicot, però no van poder impedir que els seus comitès olímpics enviessin un equip a la capital soviètica. Només cal recordar quin va ser el sistema que es va utilitzar per deixar clar que, en aquella ocasió, els esportistes no representaven al país sinó al seu comitè olímpic: a les cerimònies d’entrega de medalles es feia sonar la marxa olímpica i s’enlairava, o bé la bandera del Comitè Olímpic Internacional, o bé la del comitè nacional respectiu. La conclusió que es pot extreure de tot això és que els himnes i les banderes no serveixen, com ens volen fer creure, per honorar l’esportista, sinó per deixar constància que aquell home/dona representa un país, que intenta acumular més medalles que cap altre. I si eliminem els himnes i les banderes?
(Article publicat a Presència el 22 de setembre del 1996)