Papers d'esports

Dimecres passat em vaig asseure davant la televisió per veure un partit de bàsquet que prometia ser interessant: l’Olimpia-Barcelona de l’Eurolliga. Un equip eslovè, de l’escola iugoslava i l’etern aspirant a ser el millor equip del vell continent. Quina decepció! No només pel mal joc i la derrota del Barcelona, sinó perquè d’espectacle no n’hi va haver gens. Els àrbitres, un belga i un hongarès, van assenyalar 57 faltes personals durant els 40 minuts de partit, la qual cosa fa una mitjana d’una falta personal cada 42 segons. I estem parlant de la màxima competició continental, de la lliga que ha d’omplir els pavellons i acostar el bàsquet al totpoderós futbol. Potser la solució a la manca d’espectacle en viu i en directe serà fer una mica de trampa i no oferir els partits en directe, sinó fer resums en diferit, evitant dir el resultat final, amb un recull de les millors jugades, narrades en viu. Una mica com a l’NBA que, segons els resums que fan els programes especialitzats, és una meravella sense parar, però a l’hora de la veritat són un autèntic pal si t’empasses tot un partit sencer.
(Article publicat a El Punt el 5 d’octubre del 1996)