Papers d'esports

José María García, el Butanito, es preguntava, dies enrera, on era l’objectitivat, quan comparava el que es deia a Saragossa i a Barcelona respecte el partit que van jugar aquests dos equips diumenge passat a la Romareda. No és que ell sigui un paradigma de l’objectivitat, ni de bon tros, però sí que la seva pregunta reflectia el que moltes persones poden pensar respecte la polèmica que es va aixecar per la clatellada a Couto, l’expulsió d’Aguado i el penal marcat per Popescu.
A Saragossa ho veien tot negre, a Barcelona, tot blanc i a Madrid, més negre que blanc. Com sempre, no hi ha només una veritat. Cadascú té la seva i cadascú la defensa amb arguments tant contundents com els del rival. Algú que conegui mínimament el món del futbol s’estranya que hagi pogut crear-se tot aquest embolic i que, no només els aficionats, jugadors i directius, sinó també els professionals de la informació hagin vist el mateix fet de forma tant diferent?
Temps enrera es deia que amb la nova tecnologia s’acabarien les polèmiques. Les imatges de televisió deixarien ben clar el que havia passat en qualsevol jugada i es reclamava la seva utilització com a suport de la tasca arbitral. Fins aquí molt bé. Les imatges solen mostrar, en un percentatge molt elevat, el que realment ha passat. El problema està en que qui mira les imatges no és una màquina, és una persona, plena de condicionants de tot tipus que, gairebé sempre, acaba veient el que vol veure. Això ens passa a tots. Només s’ha de veure com, diumenge rera diumenge, els exàrbitres que assesoren les diferents cadenes de televisió, ràdio i diaris, no es posen d’acord amb les seves apreciacions, tot i que poden veure les imatges repetides una i mil vegades.
Hi ha alguna una solució? Potser sí, però de què es parlaria els dilluns, els dimarts, els dimecres…. sinó fos per les errades dels àrbitres i les diferents apreciacions de les jugades? A més a més, ara que hi ha partits de futbol gairebé cada dia de la setmana, les diferents polèmiques s’encavalquen i s’acaben confonent les jornades, els equips, els jugadors, els penals, els àrbitres i els àrbitres assistents, abans, jutges de línia.
(Article publicat a Presència el 6 d’octubre del 1996)