Papers d'esports

Quan Joan Gaspart i Jesús Gil van fer aquell numeret per acceptar la lliga de 22 equips a la primera divisió espanyola de futbol, segur que no es pensaven, ni de bon tros, totes les conseqüències que hi haurien. Els viatges que estan fent els internacionals del Barcelona, i de molts altres equips, en són una. Tothom recorda les combinacions que els directius del Barcelona van haver de muntar perquè els seus internacionals portuguesos i brasilers arribessin a temps a Oviedo per jugar el primer partit de lliga. Ara hi tornem amb el viatge de Ronaldo al Brasil per jugar un amistós el mateix dia que el Barcelona s’ha d’enfrontar a l’Estrella Roja a la Recopa.
Aquesta vegada però, la culpa no és de la lliga de 22, perquè el partit de la Recopa és cosa de la UEFA i el del Brasil, de la FIFA. O sigui, que les dues organitzacions que regeixen el futbol mundial poden programar partits el mateix dia i no passa res. Si la coincidència dels partits de seleccions amb els de les lligues estatals és difícil d’arreglar, perquè cada lliga té un nombre de clubs diferent; que es puguin organitzar partits amistosos de seleccions els mateixos dies que es disputen les competicions europees de clubs, és demencial. Potser la FIFA i la UEFA no s’han adonat compte que pràcticament tots els clubs del món tenen jugadors de nacionalitat diferent a la del club al qual pertanyen. Si és així, és lògic que deixi que un Brasil-Lituània es jugui el mateix dia que un Barcelona-Estrella Roja. Però la FIFA i la UEFA saben que això no és cert. El futbol és cada vegada menys nacional o estatal, i més internacional. La llei Bosman els hi ha acabat de demostrar, per si no ho sabien. A més a més, les lligues europees estan plenes de jugadors sudamericans. Com Ronaldo, que s’enfronta a un viatge al•lucinant si vol jugar els dos partits de la propera setmana. Un viatge al•lucinant perquè, en el millor dels casos arribaria a Barcelona set hores abans de l’inici del matx i després de dotze hores d’avió. El Barça té dret a voler que les seves figures juguin tots els partits, però s’ha de fer valer en altres fronts, no demostrant que, més que un club, també és una agència de viatges.
(Article publicat a Presència el 13 d’octubre del 1996)