Papers d'esports

En el món de l’esport hi ha personatges que facin el que facin, sempre està ben fet. Mai s’equivoquen, mai tenen una errada, mai reconeixen un error. Ni ells, ni la legió de pilotes que els solen envoltar. Carlos Sainz és un d’aquests personatges. Diuen que el bicampió mundial de ral•lis és l’ídol de tots els aficionats catalans a aquest esport. Aquesta admiració se l’ha guanyat a pols amb els seus èxits a les carreteres de mig món i no és pas qüestió de negar els seus mèrits esportius. A més, el fet de ser rival de Salvador Servià en els seus inicis en el campionat estatal de ral•lis, va fer que li costés guanyar-se la simpatia dels catalans. Després, els èxits al mundial i el fet de passar a ser el pilot del RACC, va fer que tot canviés.
Una altra cosa és el que ell o el seu entorn diu o fa quan és època de vaques magres. Quan guanya curses no hi ha problemes. És el millor, és insuperable. Sembla que ell hagi inventat els ral•lis. Que no hi hagi hagut un abans -Rafael Cortés Elvira va arribar a dir que els ral•lis eren populars a Espanya gràcies a Carlos Sainz- i que tampoc hi hagi d’haver un després.
El problema és quan no guanya. Carlos Sainz no comet mai errors. Quan surt de la carretera o el seu cotxe té una avaria, sempre és cosa de la mala sort, de pedres, branques o humitat que només troba ell. Quan això mateix passa als seus rivals, és que no saben pilotar, o que no són capaços de suportar la pressió. Dilluns passat, Colin McRae va ser el primer que va passar sobre la placa d’humitat que va provocar l’accident de Sainz al ral•li Catalunya-Costa Brava. Si McRae hagués bolcat, tothom hauria dit que, és clar, és un boig, és McCrash i no sap pilotar. Doncs aquest boig va ser el campió mundial l’any passat. I ho va ser a la darrera cursa del campionat i malgrat el regal que Subaru li va fer a Sainz en forma de triomf en el Catalunya-Costa Brava del 1995.
De Sainz es diu que és tan bo posant els cotxes a punt per la competició com pesseter i que ara podria tenir algun títol mundial més a la butxaca però alguns milions menys en el seu compte corrent si no hagués canviat tant sovint d’equip. En tot cas, és una opció com qualsevol altra i aquesta és la que ha triat el pilot.
(Article publicat a Presència el 10 de novembre del 1996)