Papers d'esports

Els equips de l’anomenada lliga de les estrelles es van gastar gairebé 30.000 milions de pessetes en fitxatges durant l’estiu passat. Els diners que van rajar de les cadenes de televisió i la total apertura del mercat europeu com a conseqüència de la sentència en el cas Bosman van fer que els 22 equips de la lliga espanyola de futbol comencessin el campionat amb 141 jugadors estrangers. Dic estrangers per simplificar, i em refereixo a jugadors no nascuts a l’Estat espanyol. Perquè entre els nascuts en qualsevol dels països de la Unió Europea, els sudamericans amb doble nacionalitat, els que tenen arrels i passaport d’algun país de la UE i estrangers dels d’abans, els 22 equips es van convertir en petites sucursals de les Nacions Unides. És la novetat, deien. Tant pel fet que els comunitaris ja no ocupen plaça d’estranger, com pels diners que els clubs tenen, o es pensen que tenen, en els seu compte corrent.La lliga va començar l’1 de setembre i el 15 de desembre es va obrir un nou termini per fer fitxatges, que es va tancar dimecres passat. Doncs a les xifres abans esmentades, cal afegir ara 32 noves incorporacions d’estrangers, del total de 42 fitxatges que s’han fet en aquest periode. Els clubs s’han gastat quasi 7.500 milions de pessetes més. Només quatre clubs no han fet cap fitxatge. Què vol dir tot això? Que només hi ha quatre clubs que estan complint les seves expectatives i han considerat que no calia reforçar-se? Que els altres divuit es pensaven que estarien més amunt en la classificació? Que els que han fitxat ara es van equivocar a l’hora de planificar la temporada? Que ja han començat a preparar la plantilla de la propera campanya? Que es tracta de fitxar com sigui i a qui sigui per tal de desviar l’atenció d’altres problemes que hi hagi en el club? Moltes preguntes amb respostes segons les conveniències. Alguns jugadors els fitxen els entrenadors. D’altres els presidents, que de tant en tant els hi agrada jugar a ser tècnics. Pocs, els aficionats. Només cal recordar el cas de Ronaldo. Josep Lluís Núñez ha repetit mil i una vegades que el Barça el va fitxar perquè el soci ho va demanar.Tot plegat, una bogeria. Hi ha alguna explicació racional al fet que el Deportivo tingui tres porters estrangers? El president del Depor, Agusto César Lendoiro, que com a polític té explicacions per tot, diu que s’ha de ser universal i no tancat, que no s’ha de mirar la procedència dels jugadors i que l’aficionat vol que l’equip guanyi, sense mirar qui juga. Té bona part de raó en aquesta darrera afirmació. El problema és que, dels 22 equips, només un guanyarà i els aficionats dels altres 21 es preguntaran si calia tant fitxatge per acabar fent el mateix de cada temporada.
(Article publicat a Presència el 19 de gener del 1997)