Esportistes i princeses
27 abril 1997 per Jordi Camps
És una llàstima que al Rei d’Espanya no li quedin més filles per casar amb esportistes i que aquesta relació serveixi per donar a conèixer els diferents esports. S’imaginen que Joan Carles i Sofia haguessin tingut familia nombrossa i que encara poguessin casar una filla amb un jugador de rugby, una altra amb un nedador, una tercera amb un jugador de tennis de taula i la més petita amb un aixecador de pesos? O que en Felip tingués un parell de germans per casar amb una gimnasta o una atleta? Cap futbolista però, que s’ha de deixar alguna cosa als pobres. El secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Rodríguez, hauria de fer que TVE comprés els drets de retransmissió de tots els esports amb candidats a príncep consort implicats. Seria la manera que els esports minoritaris tinguessin més presencia a la petita pantalla.
La realitat és que la relació entre Cristina de Borbó i el jugador de l’equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarín, ha popularitzat aquest esports més que la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta o els 42 títols, amb tres copes d’Europa incloses, del Barça de Valero Rivera.
A la gent de l’handbol de tota la vida, aquells que encara en diuen balonmano, bo els hi deu fer cap gràcia aquesta sobtada popularitat del seu esport. Més que res, perquè, en realitat, no ha estat l’handbol el que ha assolit aquest estatus, sinó única i exclusivament, Urdangarín i tot el que l’envolta. Diumenge passat, quan TV3 va oferir imatges de la sortida de l’equip d’handbol blaugrana al Camp Nou abans del matx contra l’Athletic, Urdangarín va ser el jugador que va tenir més plans. Més que Enric Masip, que era el que duia la copa. I estem parlant d’un programa esportiu, no d’un de coses del cor. Com a mínim, la victoria a la Copa d’Europa no ha estat rebuda amb titulars com els de quan van guanyar la copa del Rei: “Urdangarín gana la copa del Rey”. Sort que Urdangarín és un gran jugador d’handbol, una peça molt important a l’equip de Valero Rivera i a la selecció espanyola i que tots els elogis que ha rebut i que rep com a jugador d’handbol són més que merescuts. Que no és un Angoy, vaja!
(Article publicat a Presència el 27 d’abril del 1997)