Virenque
26 juliol 1997 per Jordi Camps
Per triomfar en un esport calen condicions fÃsiques però també tenir el cap ben posat a sobre les espatlles. En aquest Tour ha quedat ben clar que Richard Virenque, la gran esperança francesa, no compleix les dues condicions. Virenque acabarà segon i guanyarà un lloc en el podi en relació a la temporada passada, però serà un dels grans fracassats perquè ha estat tot l’any dient que guanyaria el Tour. S’havia de vendre bé al seu públic, que des del 1985 espera que un francès torni a guanyar la Grande Boucle. Un director d’un equip va dir fa uns dies que el problema de Virenque era que, en els moments claus, la sang no li arriba bé al cervell. Una bona definició, completada amb la d’un altre director que deia que durant el Tour els Festina havien fet bonics focs d’artifici. Virenque va posar la cirereta dijous, quan Ullrich va quedar despenjat i ell, en comptes d’ajudar els seus companys a tirar, es va dedicar a demanar ajuda als altres corredors. Ni cas. Ell era l’únic beneficiat, doncs que era ell el que havia de treballar. Als altres els hi era igual que guanyés Ullrich o Virenque.
(Article publicat a El Punt el 26 de juliol del 1997)