Maradona
30 agost 1997 per Jordi Camps
Ho ha tornat a fer. Maradona ha donat positiu en el control antidopatge per tercera vegada des de l’any 1991. Tant se val que hagi pres. Tant se val que pugui suposar el final definitiu de la seva carrera esportiva. Maradona ja fa temps que estava acabat com esportista professional. Ha intentat tornar a jugar, però cada vegada que ho feia era per caure encara més avall. Maradona pot haver estat el millor jugador del món, és qüestió de gustos, però el que està clar és que no ha estat un exemple per ningú. Maradona ha estat sempre un mal perdedor. Res ha estat mai culpa seva. Segur que les males companyies l’han portat fins on és ara, però això demostra que que l’argentà no ha tingut mai res dintre del cap. Va tenir una infantesa dura, però ja nedava en milions quan era molt jove. A Barcelona, a Nà pols, a Sevilla, a l’Argentina …, Maradona ha fet el que ha volgut allà on ha anat. Poca gent li ha dit res. La majoria li reia les grà cies i els que no ho feien rebien la seva ira. Maradona no mereix la ira de ningú. Només fa llà stima. Sort que sempre el podrem veure en video.
(Article publicat a El Punt el 30 d’agost del 1997)