Rebagliati
14 febrer 1998 per Jordi Camps
El presumpte positiu per marihuana del canadenc Ross Rebagliati en els Jocs de Nagano ha tornat a demostrar tota la hipocresia que hi ha quan es parla de dopatge. Primer. Determinar si un esportista ha donat o no positiu en un control ha de basar-se en criteris cientÃfics. O és positiu, o no. No es pot sotmetre a votació i que es guanyi per 13-12. Segon. El COI ha de ser el primer a tenir clar quines són les normes i quan pot sancionar i quan no pot fer-ho. El COI -i Samaranch, si hi és a les verdes també hi ha de ser a les madures- ha tingut una greu relliscada en aquest cas. Tercer. Afirmar que els canadencs no n’aprenen i equiparar el consum passiu -i encara que fos actiu- de marihuana de Rebagliati amb la carregada d’esteroides anabolitzants de Ben Johnson a Seül 88 és tenir molta mala fe. Quart. El dopatge no té nacionalitat. No es pot demanar la presumpció d’innocència d’un català o espanyol i negar-la a un estranger, i viceversa. Cinquè. Quan es produeixi el proper cas ja en tornarem a parlar. Segur que serà ben diferent d’aquest
(Article publicat a El Punt el 14 de febrer del 1998)