Ni Udo Lattek
11 abril 1998 per Jordi Camps
Ni Udo Lattek perdria aquesta lliga. El panorama és gairebé immillorable: onze punts d’avantatge quan en resten divuit en joc i el perseguidor més immediat -que no rival-, més preocupat per la séptima, per les porteries que cauen, pels espectadors que ningú no troba i per la cotització del franc suÃs. Ni el més optimista dels culers es podia pensar mesos enrere -el dia de la sÃndrome de Salamanca, per exemple- que les coses estarien aixÃ, aquà i ara. No està gens malament guanyar la lliga el primer any després de tot el que ha passat, dins i fora del vestidor. A Madrid diuen que l’han regalada ells i pensen, encara que no ho diguin, en allò que el borni és el rei al paÃs del cecs -en versió cheli, és clar. Pensen en les seves ensopegades i no recorden que les més grosses les ha fet el futur campió: Salamanca i a casa amb el València, encara que el Tenerife-Madrid tampoc no va estar gens malament. Entre uns i altres no han deixat en gaire bon lloc l’autoanomenada lliga de les estrelles. Per la propera temporada cal buscar un altre qualificatiu. Menys pretensiós. Més real.
(Article publicat a El Punt l’11 d’abril del 1998)