Eurolliga
25 abril 1998 per Jordi Camps
El bà squet vol lluitar contra l’hegemonia del futbol, però si ho ha de fer amb espectacles com la final de l’Eurolliga de dijous passat entre el Kinder i l’AEK (58-44), el futbol continuarà com a número 1 pels segles del segles. Potser els experts van disfrutar amb les variants tà ctiques, la pressió defensiva i totes aquestes coses, però la resta de mortals, els que hem d’omplir els pavellons i fer créixer les audiències de les retransmissions de televisió, ens vam avorrir de valent. No és la primera vegada que passa, ni serà l’última. A l’NBA es deuen haver fet un tip de riure quan han vist el resultat i les estadÃstiques del que havia de ser el gran partit del bà squet europeu. Poden continuar ben tranquils. El Kinder és el millor equip d’Europa, però segur que també hauria guanyat jugant d’una manera més espectacular. El bà squet és, per definició, un esport molt atractiu, amb una capacitat visual molt més gran que el futbol, però la por tà ctica de molts entrenadors i la negligència de la FIBA per aturar els aficionats và ndals, n’impedeixen el desenvolupament. Per més que ens intentin vendre motos
(Article publicat a El Punt el 25 d’abril del 1998)