Ficció
2 maig 1998 per Jordi Camps
Amsterdam. 20 de maig del 1998. El Real Madrid i la Juventus juguen la final de la Lliga de Campions. La Juventus marca en el minut 6, i es tanca al darrere. El Madrid no juga bé però domina i empata en el minut 67. En els darrers cinc minuts, l’à rbitre expulsa dos jugadors de la Juve, que ha de jugar la pròrroga amb nou homes. En el temps afegit, el Madrid té clarÃssimes ocasions de marcar, fa dos pals, però la Juve aguanta i s’arriba als penals. Finalment, després de 16 penals, el Real Madrid guanya la copa. Això és ficció i espero que no passi, però canviant Barça per Real Madrid i Mallorca per Juventus és la final de copa de dimecres. Tots els que ara parlen de l’heroïcitat del Mallorca, que mereixia el tÃtol, que l’à rbitre va ajudar el Barça i que els blaugrana van tenir sort, què dirien en aquesta hipotètica victòria del Madrid sobre la Juve? Com diria en Puyal, m’hi jugo un pèsol que els discursos serien totalment diferents. El triomf del Madrid seria èpic contra un equip dur, que només es va dedicar a destruir i que va tenir sort d’arribar als penals. Quina barra!
(Article publicat a El Punt el 2 de maig del 1998)