Papers d'esports

Finalment ho ha aconseguit. El Real Madrid ja pot lluir a les vitrines de la seva sala de trofeus la mateixa copa que el Barça té al seu museu des de fa sis anys. Sí, ja sé que la copa d’Europa que el Madrid va guanyar dimecres a Amsterdam és la setena del seu palmarès, i que el Barcelona només en té una. Ja ho sé, però és que feia tant de temps que el Real Madrid no la guanyava que entremig la UEFA va tenir temps de canviar el disseny de la copa, i les sis que el conjunt blanc té a les seves vitrines no són com la que van guanyar dimecres. La d’ara és «la de les orelles grosses», que diuen fent referència a les grans nanses que té. La d’abans tenia «les orelles» més petites. Per tant, el trofeu que van guanyar dimecres no el tenien encara i el Barça el va guanyar abans. Coses.Punyetetes a part, és just i esportiu felicitar el Real Madrid per la seva victòria i agafar-se les coses per la banda positiva i pensar que així els podrem eliminar en la Lliga de Campions de la temporada vinent. Per si algú no ho sap o no ho recorda, el primer equip que va eliminar el Real Madrid d’una Copa d’Europa que semblava que era seva -va guanyar les cinc primeres de forma consecutiva-, va ser el Barça, l’any 1961. Va ser aquella que va acabar amb la desgraciada final de Berna.Ara sí que el Real Madrid pot dir que és el millor equip d’Europa. Des de dimecres passat i fins que es jugui la final del 1999. Ara sí. Té un títol que ho acredita i que no admet discussió. Pot dir que és el millor d’Europa, però no d’Espanya, ja que va ser quart a la lliga. Ben mirat, però, també ho pot dir, que és el millor d’Espanya. A la lliga el van superar el FC Barcelona, l’Athletic de Bilbao i la Real Sociedad…Més coses positives a la sétima? Doncs que tots aquells observadors crítics de les celebracions blaugrana podran veure que tant se val si les banderes porten colors o són blanques o l’amplada i la quantitat de les franges vermelles i grogues. Tots fan els mateixos crits, es recorden dels rivals amb la mateixa, poca, originalitat; pugen i baixen de balcons plens d’autoritats i els aficionats s’esbatussen amb la policia al voltant de monuments emblemàtics.
(Article publicat a Presència el 24 de maig del 1998)