Amor
30 maig 1998 per Jordi Camps
Ja sabem que en el futbol professional actual manen els diners i hi ha poc lloc per als sentiments. De tant en tant hi ha alguna excepció i el FC Barcelona n’està deixant passar una de bona amb el cas d’Amor. El jugador alacantà acaba el seu contracte, no és imprescindible per Louis van Gaal, i el club, en comptes de deixar-lo anar on vulgui per finalitzar la seva vida esportiva, té la intenció de renovar-lo per poder guanyar alguns milions amb el seu traspà s. Es poden tenir diferents punts de vista sobre la qualitat futbolÃstica d’Amor, però el que ningú pot negar és que ha estat un home important en els darrers anys del Barça i un exemple per a tots els jugadors del planter. Que el Barça vulgui fer negoci amb un home com Amor és imperdonable. Josep LluÃs Núñez repeteix una vegada i una altra que el club és dels socis, que no és cap empresa. Doncs que ho demostri i que no actuï com si Amor fos un pis de la zona alta de Barcelona. Si Amor ha de marxar, que marxi, però que la directiva demostri que, realment, el Barça és més que un club.
(Article publicat a El Punt el 30 de maig del 1998)