Papers d'esports

La final de la lliga ACB que s’està jugant aquests dies és una final totalment atípica i que ningú s’hauria atrevit a pronosticar en el moment en què va començar el campionat: Tau Vitòria-TDK Manresa. És la primera vegada des que es va començar a jugar la lliga de bàsquet a l’Estat espanyol que cap dels clubs de futbol -el Real Madrid i el FC Barcelona- no arriba a la final de la competició. És a dir, o el Tau o el TDK seran el quart equip diferent que guanya la lliga en 42 anys -el tercer és el Joventut-. El somni que va envoltar la creació de l’ACB la temporada 1983-84 fet realitat: dos clubs de bàsquet, el Tau i el TDK, juguen la final de la lliga després de superar els dos clubs de futbol, el Barça i el Real Madrid.El Tau o el TDK aconseguiran el que l’Unicaja i el Caja San Fernando van tenir a prop, més el primer que el segon, en les finals que van jugar contra el Barça el 1995 i 1996. Un dels dos obtindrà el títol que l’ACB volia que guanyés aquell CAI Saragossa que havia de ser un model, va acabar desapareixent ofegat pels deutes i va posar en qüestió tota l’estructura de l’ACB. A més, cal recordar que la copa també va ser cosa dels clubs de bàsquet: el Pamesa València va derrotar el Joventut de Badalona.Vol dir això que els dos clubs de futbol han estat ja superats pels que es dediquen únicament i exclusivament al bàsquet? O és que ha coincidit que els dos grans han tingut un mal any? El pas del temps ho dirà, però jo m’inclinaria per la segona opció. El Barça i el Madrid, més el primer que el segon, disposen d’uns recursos econòmics, provinents del futbol, als quals la resta de clubs no es poden acostar. Si volen, poden tenir millors jugadors que la resta de clubs -que després rendeixin ja és una altra qüestió-, monopolitzar les finals i repartir-se els títols. Això no seria bo per al bàsquet, com tampoc ho seria un campionat en què el Barça i el Real Madrid només tinguessin un paper de figurants. És evident que alguns clubs que ara tenen les seves aspiracions a classificar-se per jugar una competició europea posarien el seu llistó molt més alt si els dos clubs de futbol perdessin potencial. Caldria trobar un punt d’equilibri que igualés els equips, però per dalt. Si la igualtat ha d’arribar perquè els conjunts bons passen a ser menys bons, el bàsquet no estaria fent un bon negoci. Com ha d’arribar aquesta igualtat? No sé si s’ha de fer establint límits salarials a l’estil de l’NBA, o amb algun altre sistema. També s’ha de veure com influirà l’eliminació del tercer estranger, prevista per d’aquí a dues temporades. En tot cas, aquesta final entre el Tau i el TDK obre moltes expectatives per a altres clubs de la lliga. Si el Tau i el TDK ho han aconseguit, per què la temporada següent no ha de ser la seva?
(Article publicat a Presència el 31 de maig del 1998)