Fracà s
27 juny 1998 per Jordi Camps
Ves per on els somnis de grandesa del futbol espanyol han acabat en un no res a mans d’uns quants nigerians i uns quants paraguaians. Ni campions, ni finalistes, ni res: han acabat la feina abans d’hora i ja són de vacances. El fracà s ha estat rotund, encara que ni la federació, ni Clemente, ni els jugadors ho vulguin reconèixer. Diuen que han treballat bé i s’han sacrificat i qui fa tot el que pot, no fracassa. És una manera de veure-ho, però són vulgars excuses. Em sembla que no fa falta que digui que no estic gens trist per l’eliminació d’Espanya. La prepotència de directius, entrenadors, jugadors i uns periodistes que eren els primers que volien ser campions del món i l’onada espanyolista que ens ha envaït no deixava cap més opció. Els menyspreus -que han arribat al racisme- envers les seleccions rivals que se sentien a les rà dios espanyoles també hi han ajudat, com la samarreta catalana que l’Stòitxkov no va poder ensenyar perquè n’hi van fer sis. Alfredo Relaño va escriure a l’As: «Guárdate la banderita para mejor ocasión.» Al costat de la teva, maco, al costat de la teva.
(Article publicat a El Punt el 27 de juny del 1998)