El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Els culers estem preocupats respecte a la composició final de la plantilla del Barça després de la marxa de Ferrer, Amor, Pizzi, De la Peña, amb la continuïtat de Reiziger i Bogarde, amb l’arribada de Cocu i Zenden i amb les sorpreses que Núñez i Van Gaal ens tinguin reservades. Aquesta inquietud està portant situacions curioses i molta demagògia. Josep Maria Casanovas reclamava, a l’Sport, «un Barça més nostre, amb jugadors nascuts o fets a Catalunya, amb cognoms d’aquí. No és qüestió de xenofòbia, sinó d’arrels, de tradició i d’història». Una bonica declaració de principis. Llàstima que a la plana del costat hi havia aquesta interessant conversa amb Ronald de Boer. De Boer diu: «Quan vas a l’estranger, el primer que has de fer és aprendre l’idioma. No tinc cap problema per posar-me a estudiar català ara mateix.» L’holandès demostra que té la lliçó ben apresa i que s’ha de fer el simpàtic, però el seu interlocutor també i li respon: «Serà castellà el que haurà d’aprendre.» De Boer no es talla: «Això serà després. Si fitxo pel Barça, el primer que hauré de fer és aprendre català, no?» Visca la defensa de la llengua del país per part de l’entorn!Una altra. Josep Maria Minguella, un altre defensor del planter blaugrana -sobretot si ell és el representant del jugador-, va deixar anar que va oferir el porter Chilavert al Barça quan el paraguaià tenia 16 anys, i que no el van voler. «Quina vista tenien els tècnics», sentenciava. Quina barra que té en Minguella! Si fem números, Chilavert va néixer el 1965, això va passar el 1981, quan els porters del Barça eren Urruti i Artola i només podien jugar dos estrangers, que llavors eren Schuster i Simonsen. En el lloc de qui havia de jugar Chilavert? La darrera, per ara. Llegit en el Canutmanía. «Witschge va ocupar el lloc de Batistuta.» Lluís Canut explica que quan es va autoritzar el quart estranger, Cruyff va preferir el migcampista holandès al davanter argentí. Perfecte. Quatre estrangers, però només podien jugar-ne tres al mateix temps. Witschge va ser el suplent perfecte de Koeman, Laudrup i Stoitxkov. A quin d’aquests tres jugadors hauria pres el lloc Batistuta? D’intoxicadors no només n’hi ha dintre o al voltant de la directiva del Barça.
(Article publicat a Presència el 5 de juliol del 1998)