Contra tots
1 agost 1998 per Jordi Camps
S’omplen la boca d’europeisme i diuen que no s’ha de disgregar sinó anar cap a una Europa unida, i a la primera que poden ressusciten Agustina d’Aragó. El cas Festina en el Tour s’ha acabat convertint en un Espanya contra tots, especialment contra els francesos. Els espanyols han estat els únics valents, els únics que tenen honor, els únics que tenen dignitat, els únics que no tenen por d’un jutge francès inquisidor que es diu Patrick Keil però que es podria dir Baltasar Garzón. Ja cal que la gent del ciclisme procuri que Garzón tingui feina després de les vacances d’agost, perquè si no sap què fer i es fixa en la Vuelta, que no els passi res als ciclistes, metges, directors i massatgistes. Perquè, al capdavall, hi ha cap diferència entre la contundent actuació del jutge Keil i la majoria d’intervencions de Garzón? Els ciclistes han estat més maltractats que els independentistes catalans, l’estiu del 1992, per Garzón i la policia espanyola? O més maltractats que moltes persones, innocents fins que no es demostri el contrari, que passen alguna nit en alguna comissaria?
(Article publicat a El Punt l’1 d’agost del 1998)