Papers d'esports

Les declaracions de Louis van Gaal sobre el Barça i Catalunya han aixecat tot tipus de reaccions. A Espanya, evidentment, no han entès res, com sempre, i hi ha hagut les reaccions viscerals de costum. A Catalunya hi ha hagut dos fets, com a mínim, molt lamentables. El primer, una de les frases que va acompanyar la informació de les declaracions de Van Gaal en una emissora catalana: «Van Gaal continua demostrant que vol guanyar-se l’afició a qualsevol preu.» Qualsevol preu? Així s’ha de qualificar el fet de parlar del paper que va tenir el Barça durant el franquisme i de la seva simbologia, encara ara. Una prova més que el Barça de Van Gaal haurà de guanyar molts títols i jugar molt bé si el tècnic holandès vol tenir una consideració que altres, amb menys títols, van tenir. El segon ha estat la reacció de Carles Busquets. Que digui que la gent del Barça només ha de parlar d’esport quan l’únic argument que ell utilitza per mirar de continuar al club és el fet de ser català, no deixa de ser divertit. És clar que, d’arguments esportius perquè Busquets faci tants anys que és a can Barça, la veritat, no en trobo cap
(Article publicat a El Punt el 15 d’agost del 1998)