Papers d'esports

La Vuelta està demostrant que la superació de l’escàndol de dopatge del Tour no va pel bon camí. Els dopats confessos s’estan convertint en uns herois.Un periodista pregunta a Manolo Saiz, director de l’equip ONCE, si els seus corredors han pres EPO alguna vegada. Saiz respon que això és una qüestió privada i que s’ha de respectar la privacitat. Nicolás Terrados, el metge de l’equip, diu que ell mai no ha atemptat contra la salut dels seus esportistes quan li pregunten si ha practicat el dopatge alguna vegada. No respon que no, encara que recorda que el seu equip és l’únic que no ha tingut cap positiu en els darrers deu anys. Tot això s’ha dit en els darrers dies, coincidint amb la publicació en un diari francès del contingut de les declaracions dels ciclistes del Festina davant el jutge, durant el Tour. Tot això passa amb la Vuelta a Espanya en plena competició i amb els corredors del Festina, expulsats del Tour i pendents d’una possible sanció, formant part del gran grup.Tot plegat, una perfecta mostra de la hipocresia que està envoltant el ciclisme des que van detenir un auxiliar del Festina amb el cotxe carregat de productes dopants. Hipocresia de la majoria dels ciclistes, directors, metges, propietaris dels equips, periodistes especialitzats i aficionats. No hi ha ningú que s’atreveixi a donar la cara i dir la veritat. Per què Manolo Saiz no diu que sí, o que no?, però que respongui, quan li demanen si els seus corredors prenen EPO. És un acte privat prendre substàncies dopants que milloren el rendiment i fan que un corredor guanyi un altre que, presumptament, no pren res? Ben Johnson, Katrin Krabbe i Maradona es punxaven o esnifaven al mig del carrer, o ho feien privadament? Ells van decidir, privadament, quin camí volien seguir en el món de l’esport. Van tenir menys fortuna que d’altres; els van enxampar i ho van haver de pagar. Fins ara, quan algú donava positiu o era acusat de dopar-se, solia dir que havien manipulat les mostres. La resposta sobre la privacitat dels actes és una novetat en aquest terreny.El metge de l’ONCE diu que la salut dels esportistes és l’interès principal. Totalment d’acord. Doncs que digui, clarament, què prenen els seus esportistes, perquè tots aquells que no en saben tant puguin seguir el seu exemple. I si dóna EPO als seus corredors perquè creu que a més de millorar el rendiment no és perjudicial per a la salut, doncs que ho digui i ho defensi davant els organismes esportius que calgui.Des del Tour, els ciclistes tenen por. Ningú no bada la boca quan li pregunten pel dopatge. Diuen que són temes extraesportius i que ells només han de pedalar. Laurent Jalabert, que es fica en tots els embolics i alguns corredors del Festina, en són l’excepció. Com Alex Zülle, que quan es va publicar el contingut de les seves declaracions al jutge va dir: «Altre cop aquesta merda», com si fos part del passat o no tingués res a veure amb ell. O com Richard Virenque, que un dia sí i l’altre també amenaça amb mil i una demandes judicials. S’ha de recordar que aquests corredors, i la resta dels seus companys del Festina en el Tour, estan pendents dels expedients oberts a les seves federacions, que s’han de resoldre abans del 30 de setembre. O sigui, que es podria donar el cas que un Festina guanyi la Vuelta el 20 de setembre i el 30 sigui sancionat per dopatge. Ni Zülle, ni Virenque, ni Brochard, ni Stephens són màrtirs de res, i si algú ho creu, perquè considera que aquí tothom es dopa i només pagaran uns quants, doncs que ho digui, i tots contents. Als altres esports, un positiu et porta a l’infern i a l’oblit. Aquí, una confessió davant un jutge et transforma en un heroi.Després del que va passar al Tour, la Vuelta havia de ser una prova de foc per al ciclisme. La Vuelta, però, tanca els ulls a la realitat i viu en un món idealitzat on els dolents sempre són els altres. Haig de reconèixer que esperava que els aficionats espanyols rebrien l’equip Festina en general i Virenque en particular com sempre, és a dir, malament. Virenque era el ciclista més odiat des de Laurent Fignon. Ara en canvi, és un angelet que agraeix la solidaritat dels espanyols davant les injustícies que es van cometre amb ell i els seus companys durant el Tour. I el propietari de l’equip ha vist que el dopatge ven, contràriament al que es podia imaginar, i que cal aprofitar-ho. Abans, el Festina canviava de nom i es deia Lotus quan participava en les curses espanyoles. Era una estratègia publicitària. Aquest cop no hi ha hagut canvi, no fos cas que algú no sabés que Festina i Lotus són el mateix equip i no en pogués treure el rendiment publicitari corresponent.Que el món del ciclisme professional estigui ple d’hipocresia no vol dir que sigui dolent i hagi de desaparèixer. Si tots els ciclistes volen prendre EPO o substàncies prohibides però que no perjudiquen la salut, doncs que ho facin. Però que ho diguin, que es deixin de mitges veritats. Que reconeguin que el ciclisme professional no pot seguir tal com és ara si no es redueix la llista de productes prohibits i que demanin una nova legislació que els empari. Si el ciclisme professional ja és més una professió que un esport, que ho és, que es doti d’una normativa més laboral que no pas esportiva. Que es defineixi com s’ha d’exercir aquesta professió i, si fa falta, que es faci al marge de les federacions esportives. Els aficionats continuaran gaudint a peu de carretera de l’esforç dels ciclistes en els grans cims o en els esprints, disfrutaran amb les seves gestes mítiques i, a més, sabran que no els enganyen, que no menteixen.
(Article publicat a El Punt el 14 de setembre del 1998)