Anderson
26 setembre 1998 per Jordi Camps
Abans del partit de Manchester, Sonny Anderson era un paquet -com Bogarde, com Reiziger, com Zenden, com Cocu- i no podia jugar ni en el Barça B. Van Gaal era un idiota per no haver fitxat a temps Kluivert i haver d’afrontar la lliga de campions amb una nul·litat com Anderson a l’eix de l’atac. El brasiler va marcar a Manchester, a Madrid -tot i ser suplent- i tot ha canviat. En el Gol a gol pregunten als espectadors qui ha de ser el titular, Kluivert o Anderson, i, oh sorpresa!, guanya Anderson. Per pocs vots, però guanya. Si la pregunta la fan després del matx contra l’Extremadura, segur que Anderson hauria estat apallissat. Ara resulta que Anderson és millor que Kluivert i aviat sentirem que Kluivert juga perquè és holandès i que Van Gaal discrimina Anderson. Ara resulta que no hi ha ningú que hagi criticat Anderson. Tothom parla en tercera persona quan li pregunten sobre les crÃtiques, injustes, és clar, que rebia. No cal patir. Si Anderson torna al nivell de l’any passat, tot el que es diu i escriu ara s’oblidarà . No hi ha memòria ni vergonya.
(Article publicat a El Punt el 26 de setembre del 1998)