Papers d'esports

L’Assemblea Nacional Francesa ha aprovat, en primera instància, un projecte de llei contra el dopatge que obre la via penal en la lluita contra l’ús de substàncies prohibides en el món de l’esport. El text persegueix severament aquelles persones que donen productes prohibits als esportistes o els inciten a consumir-ne. La filosofia de la llei és que el dopatge és contrari a la salut i que s’ha de protegir els esportistes fins i tot contra la seva voluntat, si fa falta. La primera conseqüència de la llei, diuen, és que París no va rebre ni un vot en l’elecció de la seu del mundial d’atletisme del 2001. Hi ha por de competir a França, diuen. Por? Hi ha dues opcions. Por de no poder competir tranquil·lament, pura i simplement, o por perquè hi ha alguna cosa a amagar. En tot cas, ja veurem què passa en els pròxims mesos, i especialment en el Tour. Perquè entre el projecte de llei francesa, en què es preveu que el dopatge és l’exercici il·legal de la medicina, i l’afirmació de Manolo Saiz, director de l’equip ciclista ONCE, que l’esportista no es dopa sinó que s’ajuda, hi va un bon tros.
(Article publicat a El Punt el 21 de novembre del 1998)