Van Gaal
19 desembre 1998 per Jordi Camps
Si jo fos Van Gaal, ja fa temps que hauria tornat cap a Holanda. Si jo fos Van Gaal, fa temps que hauria deixat d’aguantar burles, humiliacions i tota mena d’improperis d’aficionats, directius, jugadors i periodistes. Si jo fos Van Gaal, hauria reconegut tots els meus errors, que han estat molts i variats, i hauria marxat pensant que la reescriptura de la història que es fa constantment a Can Barça m’acabi fent bo. Si jo fos Van Gaal, marxaria després d’haver repartit un dossier amb retalls de la premsa esportiva barcelonina on s’alabava la multifuncionalitat de la plantilla, on es deia que el Barça tenia 25 cracks, on un dia es reclamava una cosa i l’endemà tot el contrari, sense cap mena de pudor. Però jo no sóc Van Gaal. Creia en ell, l’he defensat i m’ha decebut. Pel joc i per haver-se deixat superar per l’entorn. Van Gaal ha de passar ja a ser història -i, si pot ser, Josep LluÃs Núñez també- i el Barça ha de començar una nova etapa en què els aficionats no hagin de dir en una enquesta que volen que el seu equip perdi un partit perquè facin fora l’entrenador.
(Article publicat a El Punt el 19 de desembre del 1998)