Papers d'esports

Tots els balanços que es van fer del gran any 1998 per a l’esport espanyol van coincidir que hi havia tres assignatures pendents: guanyar la Copa Davis de tennis, el mundial de 500 cc de motociclisme i que algun espanyol competís en el mundial de fórmula 1. Doncs l’última ja és al sac. I no un, sinó dos. De fet, tenir algun pilot espanyol -de fet, català- a la fórmula 1 només era qüestió de calés, un factor que ja fa anys va posar Àlex Crivillé i Carles Checa en el camí de ser campions del mig litre quan Mick Doohan es jubili. Perquè el motor és així. Per arribar lluny calen qualitats, però també diners, molts diners. El mateix Marc Gené ha reconegut que el seu germà Jordi era millor que ell, però que no va trobar mai la seva Telefónica. Que ningú pensi que els 22 pilots del mundial de fórmula 1 són els millors del món. Alguns sí, però a la majoria l’única cosa que els diferència dels que no han entrat en el gran circ és que ells han tingut padrins. Senna, Prost, Schumacher, Hakkinen van durar poc en equips modestos. Eren bons. A veure què fan Gené i Martínez de la Rosa.
(Article publicat a El Punt el 13 de febrer del 1999)