Papers d'esports

Cap guerra és bona. Hi ha altres maneres de solucionar les coses. Però quan s’acaben les vies i arriba la guerra, com ara, cadascun la veu amb ulls diferents. És el cas dels iugoslaus que juguen en equips de futbol o de bàsquet a l’Estat espanyol. Les seves reaccions, lògiques, pel patiment dels seus familiars també estan plenes de cinisme. Tenen la barra de dir que ells no han fet res, que és una vergonya que a punt del segle XXI passi una cosa així. Què passa? Que només llegeixen els diaris esportius i només miren els programes d’entreteniment a la TV? No saben el que el seu país ha estat fent als seus excompatriotes eslovens, croats i bosnians en els darrers anys i que ara fa a Kosova. Ara els botxins són les víctimes i, a sobre, volen que ens compadim d’ells. No he sentit mai Mijatovic, Djordjevic, Djukic i companyia dir res sobre els anteriors conflictes als Balcans. Llavors era barrejar la política amb l’esport. Ara no. Ara que els toca de prop busquen unió, solidaritat i totes aquestes coses. Ara volen boicotejar els campionats. Que ho facin. Potser ja fa molt de temps que se’ls hauria d’haver boicotejat a ells.
(Article publicat a El Punt el 27 de març del 1999)