Cruyff
1 maig 1999 per Jordi Camps
El partit del Centenari, pluja i més o menys qualitat del joc a part, va ser, sobretot, la trobada de dos centenars d’exjugadors que, a més de rebre el reconeixement dels aficionats, van fer un sopar i una visita a Montserrat. No hi van ser tots, evidentment, però només un es va fer notar: Johan Cruyff. L’holandès i el seu entorn en comencen a fer un gra massa. Diu Cruyff que no va anar al sopar perquè no es vol seure a cap taula amb la directiva del Barça. Perfecte. I els seus excompanys? I Kubala, Ramallets, Segarra, Rexach, Koeman i tants d’altres que, com ell, són història blaugrana? Tampoc volia asseure’s a sopar amb ells? Igual que Núñez fa tot el possible perquè ens pensem que és l’únic president de la història del Barça, ara també ens volen fer creure que Cruyff és l’únic jugador i entrenador amb el qual l’equip ha jugat bé i ha guanyat tÃtols. Cruyff ja va tenir el seu homenatge i el seu protagonisme. La festa d’aquesta setmana era cosa de tots, de tots els que formen i han format part del club que diuen que està per damunt de les persones. També de Johan Cruyff.
(Article publicat a El Punt l’1 de maig del 1999)