Entrades
15 maig 1999 per Jordi Camps
Si jo fos soci del Barça -que no ho sóc- i hagués aconseguit una entrada -que no tinc- per a la final de la lliga de campions que es farà al Camp Nou, el primer que hauria fet hauria estat revendre-la i fer un bon negoci. I ho hauria fet sense cap problema de consciència i sense pensar que amb la meva acció havia privat un aficionat al futbol de presenciar la final. Perquè estic convençut que moltes de les persones que van fer hores i hores de cua per obtenir una entrada per a la final del 26 de maig ho van fer pensant a revendre-la després. Costa entendre que es pugui passar una nit al ras per veure el Barça -o el Madrid-, però per una final de la lliga de campions que, a més, fan per la televisió, no ho entenc. I els que fan cua, com a mÃnim treballen pel negoci, nom com els directius del Barça, els patrocinadors o la UEFA, que es queden entrades per decret. Això passa per fer la final a Barcelona. Si la juguessin a Moscou, on el Parma i l’Olympique de Marsella van disputar dimecres la final de la UEFA, no hi hauria problemes. Mig estadi estava buit.
(Article publicat a El Punt el 15 de maig del 1999)