Van Gaal, Aznar i els estrangers
16 maig 1999 per Jordi Camps
Louis van Gaal no para de ficar-se en embolics. El penúltim, respondre a José MarÃa Aznar que no sap res de futbol quan aquest diu que no entén com el Barça i altres equips poden arribar a jugar amb nou estrangers. A Van Gaal, com sempre, el perd la forma, encara que en aquesta ocasió li haurÃem de fer un monument. Sempre ens queixem que els polÃtics fan demagògia barata, especialment quan vénen eleccions. Aznar ho va fer i el que rep és qui respon.Perquè mira que s’està fent demagògia al voltant dels èxits de les seleccions espanyoles de futbol sub-20 i sub-16. Per començar, la federació espanyola. Que jo sà piga, els jugadors pertanyen a uns clubs, i si els tenen les seleccions és perquè hi ha uns clubs que es gasten, més o menys, calés en la seva formació. Que arribin a jugar a primera divisió és una altra història, igual que si amb 20 anys valen mil o dos mil milions. En segon lloc, les administracions. Si Espanya hagués perdut les finals que ha guanyat i, per tant, no es pogués fanfarronejar dels tÃtols, hi hauria el mateix interès pel futur d’aquests vailets? Fins ara no han vist que la mal anomenada lliga de les estrelles està plena de jugadors no seleccionables -diguem-ho aixà per ajuntar en el mateix sac estrangers i comunitaris-?Perquè aquesta és una altra; quan Aznar parla d’estrangers, a quins jugadors es refereix? Diuen que es referia als onze que el Barça va alinear contra el Deportivo. Doncs amb la llei a la mà , aquell dia Van Gaal només va fer jugar un estranger: el brasiler Rivaldo. Els altres eren tots comunitaris -dos catalans, dos espanyols, cinc holandesos i un portuguès-. I ni Aznar, ni el govern espanyol, ni el Congrés dels Diputats poden fer -dir, pot dir tothom el que vulgui, i també se’l pot respondre-, res amb els comunitaris. O al final resultarà que som europeus només per les coses que ens convenen? A mi també m’agradaria que el Barça estigués ple de jugadors catalans i no d’holandesos, però les coses són com són i grà cies/per culpa de la sentència Bosman, els futbolistes de la Unió Europea tenen els mateixos drets que la resta de treballadors.
(Article publicat a Presència el 16 de maig del 1999)