Papers d'esports

L’ estiu és mogut a can Barça. Molt al futbol, com sempre, però també a les altres seccions. Tampoc és novetat, amb Aíto d’entrenador o sense, però especialment amb, que hi hagi gresca al bàsquet, però sí que és nou que hi hagi mala maror a la secció d’handbol. Valero Rivera ha tret la capitania de l’equip a Masip i l’ha donat a Barrufet, i ha descartat Garralda. Valero Rivera ha pecat? El temps ens ho dirà. Valero té una trajectòria massa sòlida per ser objecte de la demagògia habitual a can Barça respecte als sentiments, els jugadors del planter, els catalans i totes aquestes coses. Només els resultats determinaran si tot queda oblidat o si es recorda una vegada i una altra. Fins ara, Valero, nunyista reconegut, ha estat immune a tot. Ningú ha recordat que només hi ha tres catalans a l’equip i que pel camí de les copes d’Europa han anat quedant homes carismàtics d’altres temps. Valero és tan treballador, o més, que Van Gaal. La seva imatge és tan dura, o més, que la de l’holandès. Hi ha dues grans diferències. És de la casa i gairebé ja està avorrit de guanyar copes d’Europa.
(Article publicat a El Punt el 10 de juliol del 1999)