Papers d'esports

Pantani torna al ciclisme. Cap sorpresa. Un esportista d’alt nivell com ell no deixa la competició, que és la seva feina, no ho oblidem, així com així. Pantani diu que demostrarà que pot tornar a guanyar igual que ho feia abans. Cap problema. La seva exclusió del Giro només va ser per culpa d’un error de càlcul. Una mica més o menys de glòbuls vermells no fan pujar muntanyes a qui no té altres qualitats. En tot cas, fan pujar-les més ràpid. A partir d’ara, potser Pantani traurà als seus rivals un minut en lloc de dos quan la carretera pugi i en perdrà tres en comptes de dos, en la contrarellotge. Perquè el ciclisme en ruta no és com l’atletisme. Si els velocistes fan els 100 m en 9.79 i passessin a fer-los en més de 10 segons, tothom ho notaria. Però en el ciclisme la lluita a les muntanyes, preparant l’esprint final, buscant tallar el pilot o a la contrarellotge, continua existint amb EPO o sense, amb taxa d’hematòcrit o sense. L’única cosa que passa és que es va més a poc a poc. No passa res. Algú sabria dir a quina mitjana de velocitat es fa un etapa de muntanya de 200 quilòmetres i cinc ports?
(Article publicat a El Punt el 17 de juliol del 1999)