Ottey
21 agost 1999 per Jordi Camps
Conec una, o dues, o tres atletes alemanyes que deuen riure de valent des que van saber que Merlene Ottey ha donat positiu en un control antidopatge. Marita Koch, Marlies Gohr i Katrin Krabbe van derrotar una i altra vegada la jamaicana i una i altra vegada van haver de sentir com les acusava de dopatge. A Krabbe la van caçar, però a les altres dues, mai. Ara s’ha sabut que a l’Alemanya oriental hi havia dopatge generalitzat i que Ottey tenia raó quan acusava les seves rivals. Però ara també sabem que la jamaicana no podia llançar la pedra: no estava lliure de culpa. Entre les frases d’Ottey que ara agafen un altre sentit hi ha aquestes: «Les medalles de Krabbe a Tòquio? Són medalles esteroides»; «Els 10.49 de Griffith no són, per a mi, un rècord del món»; «He batut el no-rècord del món de Griffith»; «Tota una part de la meva carrera ha estat compromesa per la superioritat de les alemanyes de l’est. Ara sabem que es dopaven»; «Podria tenir una o dues medalles d’or més a la meva col·lecció»; «Hauria preferit un esport més net, però què puc dir, jo?» Ara, res.
(Article publicat a El Punt el 21 d’agost del 1999)