Els que van de vermell
25 agost 1999 per Jordi Camps
A Sevilla es fa un mundial. Jo em pensava que era d’atletisme, com el de fa dos anys a Atenes. No. Aquest és un mundial d’atletes que van de vermell, que corren, salten o llancen i després són entrevistats una vegada i una altra. Perquè això és el que veiem més per la televisió aquests dies. Especialment quan guanyen. I encara bo que no guanyen gaire. S’imaginen que aquà hi hagués els atletes dels Estats Units o d’Alemanya i entrevistessin tots els participants? I que repetissin una vegada i una altra les proves en què guanyen medalles? Per ara, set els Estats Units i sis Alemanya. Una mica de dignitat, si us plau. Que l’atletisme és més que cridar com bojos perquè es tenen dos o tres atletes bons. Ahir, un dels comentaristes va haver d’exigir que deixessin veure el final dels 10.000 metres en comptes de la repetició dels 1.500 m. Va ser llest: va dir que hi havia un espanyol lluitant al capdavant. Una pietosa però efectiva mentida.
(Article publicat a El Punt el 25 d’agost del 1999)