Els 1.500 m
28 agost 1999 per Jordi Camps
De totes les opinions, especulacions i bajanades vàries que s’han dit i escrit sobre la final dels 1.500 m del mundial de Sevilla, em quedo amb l’afirmació no acabada del secretari d’estat per a l’Esport, Francisco Villar. L’endemà de la cursa, quan estava ocupant part de la quota que TVE atorga als dirigents en el mundial, Villar va dir que els espanyols no fan aquestes coses -referint-se a córrer en equip, com van fer els dos marroquins-, i que si haguessin volgut s’haurien posat al davant, i… Aquí va acabar la frase de Villar. Què anava a dir? Que haurien tirat més que els magribins i haurien deixat enrere El Gerrouj? Que haurien bloquejat la cursa, impedint que anés al fort ritme que va acabar anant? Encara no ha après, Villar, que en atletisme guanya el que corre més i que si un atleta no vol córrer no pot fer res -excepte fer caure al rival, suposo que no es referia a això- per evitar-ho. Niurka Montalvo va dir que Fiona May no sabia perdre perquè havia dit que el seu salt era nul. Què s’ha de dir, doncs, del secretari d’estat? Trobo a faltar Miguel Ángel Rodríguez.
(Article publicat a El Punt el 28 d’agost del 1999)