Ja hi són!
11 setembre 1999 per Jordi Camps
Ho han aconseguit. La selecció espanyola jugarà la fase final de l’Eurocopa de futbol. O sigui, que estarà entre les 16 seleccions que l’estiu vinent es jugaran el tÃtol continental. I què? Només faltaria que la selecció que representa un futbol que mou tants i tants de milions, que és seguit per tanta i tanta gent i que omple planes i hores en diaris, televisions i rà dios no estigués entre les millors. És com si el Barça celebrés entrar a la Lliga de Campions mitjançant la repesca. És el lloc que li toca, i prou. El que no s’entén és l’eufòria que el 8-0 final a Xipre, com les anteriors golejades, provoca. Com es pot estar orgullós d’haver superat un grup amb Xipre, Àustria, Israel i San Marino? D’acord que Àustria va estar en el darrer mundial. Però i els altres equips? La selecció espanyola no guanya res des del 1964, quan el gol de Marcelino. Ara viu de golejades de costellada, d’estadÃstiques que no serveixen per a res i d’un patrioterisme que supera, amb escreix, el d’aquella Espanya de pandereta. Si al festival d’Eurovisió no et volen, sempre et queda el futbol.
(Article publicat a El Punt l’11 de setembre del 1999)