La bandera de l’«As»
26 octubre 1999 per Jordi Camps
Àlex Crivillé acabava de guanyar el tÃtol i feia la volta d’honor amb la bandera polÃticament correcta -meitat catalana, meitat espanyola- que li havia preparat el seu equip. De sobte, algú salta a la pista i li planta al davant una bandera espanyola. L’Àlex l’agafa -com si estigués pendent del que li donaven!- i continua la volta. L’individu, l’enviat especial del diari As, celebra l’èxit. Perquè, és clar, com que Crivillé no va guanyar la cursa, no hi va haver ni himne ni bandera al podi. No es podia consentir, però la bandera de l’As li va donar el toc que faltava. A partir d’ara, els serveis de seguretat de totes les competicions tenen una preocupació més: quan guanyi un espanyol, hauran de pensar per on els sortirà l’enviat especial de l’As amb la bandera.
(Article publicat a El Punt el 26 d’octubre del 1999)