Papers d'esports

Hi havia una vegada un home que va saber anar pujant durant la dictadura que hi va haver al seu país. Quan va arribar la democràcia i el van rebutjar a casa seva, va trobar lloc a casa d’un altre i s’hi va fer l’amo. Era una casa amb gent acostumada a fer el que volia i a no donar comptes a ningú però que s’estava arruïnant. Ell la va refer, la va posar al dia. Va fer canvis, van arribar els inversors i es van començar a fer d’or. Però els vells hàbits no van canviar i menys ara que tornava el diner i el poder. Ell va permetre la corrupció, durant anys i anys, encara que no sabem si hi va participar. Fins que algú ho va explicar i tot el món va saber què passava allà dins. Ell, a corre-cuita, després de 18 anys de manar, es va posar a canviar-ho tot per salvar la casa i la seva pell. Al seu país, que ara ja no el rebutja, és un heroi i no permeten que ningú el qüestioni. A d’altres llocs diuen que és el responsable de tot i que hauria de plegar. I vostè, que en pensa? Hauria de plegar? És el salvador de la casa? Però, si us plau, oblidi que estem parlant de Joan Antoni Samaranch.
(Article publicat a El Punt el 18 de desembre del 1999)