Papers d'esports

Aquí no importa que un equip de futbol no pogués fer la seva activitat normal perquè els seus treballadors, ben pagats però treballadors, l’han de fer en un altre lloc. No té cap importància que tots plegats consenteixin un calendari irracional amb més partits que els que l’organisme humà és capaç de suportar. Tant se val que el que prometia ser un gran espectacle esportiu no es pogués dur a terme. És igual que els jugadors del Barcelona i l’Atlético de Madrid haguessin de fer aquell numeret al Camp Nou, passant una vergonya com no l’havien passat mai en les seves vides. No importa que les fortes personalitats de tots els protagonistes hagin topat amb unes conseqüències ara mateix imprevisibles. Aquí l’única cosa que importa és que s’ha ofès el rei d’Espanya, «el primero de los españoles», com se l’identificava en una carta enviada per la federació espanyola a l’holandesa.
Aquest és el problema? Que s’ha ofès el rei? Volen dir que un conflicte així a Itàlia, Alemanya o França tindria la mateixa importància? A alguns només els ha faltat demanar a Urdangarín que es doni de baixa del Barça d’handbol. Totes les copes de tots els esports d’equip porten l’afegit del rei -i de la reina, les de les noies-. I posats a dir barbaritats, si un equip que no juga un partit de la copa de futbol ofèn el rei, aquest ofèn tots els clubs i jugadors que disputen les finals de les competicions que porten el seu nom i a les quals mai assisteix. Té tanta feina i és clar, hi ha tantes finals i no es poden fer totes a Madrid! Segur que al rei no el preocupa, tot això. És cosa dels que només li fan la pilota. De totes maneres, no pateixin. Dissabte hi ha partit d’handbol al blaugrana. Que vingui el rei, que li posin l’himne ben fort i ja està. Tots els culers perdonats i altra vegada dintre de la Constitució. Menys Van Gaal, és clar. Però ell és holandès i no té rei. Té reina.
(Article publicat a El Punt el 27 d’abril del 2000)