Papers d'esports

Fa un any, per aquestes mateixes dates, acabàvem de veure en acció les seleccions nacionals catalanes dels dos principals esports d’equip del país: futbol -contra Iugoslàvia- i bàsquet -contra el TDK Manresa en l’homenatge a Creus- i esperàvem amb delit la posada en acció de les d’hoquei sobre patins -contra l’Igualada en l’homenatge a Albert Folguera- i handbol -contra Suècia-. Va ser una quinzena de glòria per a l’esport català que tothom va coincidir en que calia repetir.
Dotze mesos després, res de res. La selecció de futbol va golejar Lituània fa una setmana i mitja al Camp Nou i de les altres no se’n sap res. És clar que no es pot retirar Creus i Folguera cada any i que és complicat trobar forats en els atapeïts calendaris estatals i internacionals, però les diferents federacions -les abans esmentades i també les de waterpolo, hoquei sobre herba, voleibol, rugbi o beisbol per parlar només dels esports d’equip- podrien haver fet un esforç suplementari en aquestes festes per mantenir el caliu del 1999. No cal fer quatre partits en quinze dies, però tampoc és cosa de deixar tota la responsabilitat al futbol. Els catalans hem demostrat abastament que volem veure els nostres esportistes defensant els nostres colors i ells han respós quan han tingut la oportunitat de fer-ho. En aquest Nadal només ho han pogut fer els futbolistes, com el 1998, el 1997. Pel seu sembla, l’any passat va ser una excepció en la normalitat esportiva del país. Gloriosa, però una excepció.
(Article publicat a El Punt el 2 de gener del 2001)