Papers d'esports

L’esport espanyol té des de diumenge un nou heroi, l’esquiador de fons Johann Muehlegg. Un nom que s’afegeix als de Niurka Montalvo, Nina Jivanevskaia, Paulo Roberto, Talant Duixebaev, Andrei Txepkin, Iván Pérez, He Zi When, Natalia Morskova, Alexei Shirov i altres que en els darrers anys han donat diferents èxits a l’esport espanyol.
La federació espanyola d’esports d’hivern pot lluir que té un campió del món. Res més. Fins i tot el cantàbric Juan Jesús Gutiérrez, el millor espanyol fins a l’arribada de Muehlegg, va dir diumenge que a ell no li deia res el triomf de l’exalemany. Li era igual. Muehlegg té passaport espanyol però competeix al marge de l’equip espanyol des que va trigar només uns mesos a barallar-se amb els seus responsables. Si fa no fa el que li va passar abans amb l’equip alemany. Espanyol des del novembre del 1999, hauria estat massa tornar a canviar de nacionalitat. Perquè Muehlegg, que dedica els triomfs al Rei i als espanyols, és espanyol com podia ser italià o francès si les ofertes d’aquestes federacions haguessin superat la de la federació espanyola. A diferència d’altres casos, no té el darrere ni una llarga residència al país o un matrimoni. Muehlegg és el millor del món, ningú ho posa en dubte, els resultats manen, però ningú més que ell pot fardar de les seves medalles. És un individualista que necessita algú que li tramiti la llicència. Parlar de fet històric, d’èxit de l’esquí espanyol i de totes aquestes coses és fer-ne un gra massa.
(Article publicat a El Punt el 27 de febrer del 2001)