Papers d'esports

Dissabte a la nit. El conductor del programa El Larguero, de la Cadena SER, diu, tot parlant amb Joan Gaspart del partit del Bernabeu, que ell és periodista i que no té colors. Ni del Madrid ni del Barça. Deu ser l’únic. Només cal llegir els diaris, escoltar les ràdios i mirar les televisions. A Barcelona amb el Barça i a Madrid amb el Real Madrid. Tot normal. Com ha de ser. Les portades dels diaris esportius madrilenys de diumenge van ser un miratge. Es gol legal deia el Marca. Losantos ¿inocente? ironitzava l’As. Era de cara a la galeria. Ahir ja tornaven a ser com sempre. Algú pot dir que els diaris esportius de Barcelona ni tan sols haurien fet aquells titulars. No ho sé. En tot cas, sempre he pensat que hi ha una diferència entre els mitjans de comunicació de Catalunya i els de Madrid. Els de Catalunya tenen vocació catalana -que es confongui el Barça amb Catalunya ja és una altra història-. Els de Madrid diuen que són nacionales, però realment són de Madrid. Cadascú sap quin és el seu públic i actua en conseqüència. La majoria dels periodistes del Mundo Deportivo i de l’Sport són del Barça i la majoria dels del Marca i de l’As són del Madrid.
Més d’un es pot escandalitzar davant de tant partidisme. Si ho fa és que no es llegeix, escolta o mira amb atenció les informacions no esportives. No hi ha tanta diferència entre la parcialitat d’uns i altres respecte del Madrid-Barça i la que tenen els mitjans sobre el nacionalisme, els jutges, les grans fusions econòmiques o el recordatori del vintè aniversari del 23-F. Cada mitjà tracta els temes des del seu punt de vista, i aquest no és objectiu ni neutral. Tots tenim un bagatge cultural, polític i social que ens fa ser com som. També és veritat que en periodisme esportiu se supera molt més fàcilment i sense cap tipus de vergonya el límit del raciocini, i que fa por pensar què podrien arribar a dir alguns que escriuen sobre futbol si un dia els posessin a fer-ho de terrorisme, de l’indult a Gómez de Liaño o de les vaques boges.
(Article publicat a El Punt el 6 de març del 2001)