Canviar o no canviar de paÃs
14 febrer 2002 per Jordi Camps
D’entrada ha de quedar ben clar que no tinc res en contra de Johan Muehlegg, que la seva victòria en els 30 km d’esquà de fons a Salt Lake City em mereix el mateix respecte que el de qualsevol altre esportista que és capaç d’aconseguir ser campió olÃmpic, sense distinció de nacionalitat. Perquè el gran problema és aquest, el canvi de la nacionalitat. Muehlegg és espanyol perquè es va emprenyar amb la federació d’Alemanya, i la federació espanyola va ser la més llesta. Si no, ara la medalla d’or seria italiana, suïssa, danesa o finlandesa i Muehlegg la dedicaria al rei o al president de torn. L’esforç i la dedicació de l’esportista -que s’entrena quasi totalment al marge de la federació, amb el seu propi grup- hauria estat el mateix. Només canviaria la composició de la llista de medalles. I Muehlegg, tot i estar emprenyat amb la federació d’Alemanya, no podia continuar competint pel seu paÃs natal?
Sà i no. La regla 9.1 de la Carta OlÃmpica diu: «Els Jocs OlÃmpics són competicions entre atletes, en proves individuals o per equips i no entre països». Al marge de la incongruència que hi pugui haver competicions per equips sense que hi intervinguin els països, queda clara la regla. El que passa és que després diu: «Reuneixen atletes designats amb aquesta finalitat pels seus respectius comitès olÃmpics nacionals (CON)». O sigui, que els Jocs no són competicions entre països però són aquests, els seus CON, els que decideixen qui representa o no els països que se suposa que no s’enfronten en els Jocs. I se suposa que el comitè olÃmpic alemany no hauria seleccionat mai Muehlegg. I si Muehlegg no s’hagués emprenyat amb la seva federació però hagués preferit anar a Espanya a viure -pel sol, els toros i el pernil de Jabugo- però continuar sent alemany, podria estar ara participant en els Jocs sota bandera alemanya? Si la federació i el comitè olÃmpic alemany li haguessin permès, és clar que sÃ.
Perquè, evidentment, és fals que si ets esportista i et cases amb una persona d’un altre paÃs hagis de canviar de nacionalitat. Si Niurka Montalvo, Fiona May i Nina Jivanevskaia, entre d’altres, ho van fer, va ser perquè van voler o perquè, com Muehlegg, tenien problemes amb les federacions del seu paÃs. A Salt Lake City tenim un exemple de com es pot ser esportista d’elit, casar-se amb algú d’un altre paÃs, en aquest cas un altre esportista, i que cadascun continuï defensant el seu paÃs. El francès Raphael Poirée i la noruega Liv Grete Skjelbreid són marit i muller. Tots dos van ser campions del món de biatló els anys 2000 i 2001 i en aquests Jocs tots dos aspiraven a l’or. Dimarts, la dona va guanyar la plata per Noruega en els 15 km i l’home només va poder ser desè en els 20 km. Cap ha canviat de paÃs, tots dos continuen desenvolupant la seva carrera esportiva sota la bandera de sempre. Sense coses estranyes.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de febrer del 2002)