La lliga queda molt lluny
15 març 2002 per Jordi Camps
El tennis de taula català es quedarà una temporada més sense cap títol de les lligues espanyoles. Serà la quarta temporada consecutiva que això passa i la dissetena en la qual cap equip català guanya la lliga masculina després d’haver monopolitzat els primers 25 títols.
El cap de setmana passat es van decidir els campions de les lligues dues jornades abans del final. La General de Granada en nois i el Relesa Cartagena en noies van revalidar els títols. En el cas de La General, és el dotzè títol consecutiu i el setzè de la seva història, mentre que per al Cartagena es tracta del quart consecutiu i el setè del seu palmarès. El darrer títol català masculí el va aconseguir el 7 a 9 la temporada 1984/85 amb un equip amb Josep Maria Palés i Salvador Moles. L’any seguent va començar el domini de La General de Granada que, amb Roberto Casares com a base i amb el fitxatge del xinès Li Ion Seng, el primer estranger que va jugar a la lliga espanyola, va canviar radicalment la història. Tant que després d’haver guanyat 25 títols seguits, del 1961 al 1985, els clubs catalans han perdut els 17 següents i a més, ara mateix no hi ha cap equip català a la màxima categoria que pugui ser campió. La General ha guanyat totes les lligues des del 1986 excepte la del 1990, quan un altre equip de Granada, l’Ávila Rojas, el va derrotar. En aquell equip hi havia un català, Josep Maria Palés. El millor resultat d’un equip català a la lliga en els darrers deu anys són els tres subcampionats consecutius que el Bagà va aconseguir del 1996 al 1998, sempre derrotat per La General.
En la categoria femenina, els equips catalans van guanyar els 22 primers títols de lliga. Fins que la temporada 1992/93 va trencar la ratxa un equip de Cartagena, que aquella temporada s’anomenava Caja de Ahorros del Mediterráneo i ara es diu Relesa. El Cartagena ha guanyat set dels deu darrers títols amb un equip format al voltant de Sara Pérez, filla del president i entrenador del club i amb el suport de jugadores catalanes com Glòria Gauchia, Mònica Weisz i Roser Vilà i bones estrangeres. Aquesta temporada, a la plantilla del Cartagena hi són Pérez, Vilà, una sueca, una iugoslava i una romanesa. El Bagà les temporades 1994/95 i 1995/96 i el Vic la 1997/98 són els únics que han trencat l’hegemonia de l’equip de Cartagena a la lliga. La temporada 1996/97 el Vic va perdre el títol contra el Cartagena en el darrer partit per només un joc de diferència.
El planter funciona i treu jugadors
Que ningú interpreti que la manca de títols a les lligues estatals vol dir que el tennis de taula català està en crisi. En tot cas, el tennis de taula català no funciona a nivell de l’elit, amb clubs cada cop més professionals i en uns campionats plens d’estrangers, lluny del que era aquest esport quan el Barcino, el 7 a 9 o l’Epic dominaven. A Catalunya es destinen recursos a treballar bé la base i surten jugadors de gran qualitat tal com ho demostra que dels 29 títols estatals de les categories de promoció (des de benjamins fins a sub-21) que es van disputar l’any passat, 15 els van guanyar equips o jugadors catalans i tres catalans van pujar al podi del darrer campionat d’Europa cadet formant part de la selecció espanyola. La superdivisió de clubs ja és una altra història
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 de març del 2002)