Criticar i ser criticats
15 juliol 2002 per Jordi Camps
Demanar als periodistes esportius que siguem objectius és demanar molt. Hi ha molta passió en l’esport i la proximitat amb els protagonistes crea grans amors i grans odis. Igual que fan els aficionats, perquè, en el fons, els periodistes no som més que aficionats que hem aconseguit fer de la nostra passió per l’esport una manera de guanyar-nos la vida. I igual que els aficionats, nosaltres alabem i critiquem, però les nostres alabances i les nostres crÃtiques no es queden en l’anonimat d’una persona, un sofà i un aparell de televisió o, com a molt, dintre d’un grup d’amics. El que diem o escrivim ho senten o ho llegeixen persones que poden estar-hi o no estar-hi d’acord i, si volen, ens ho poden fer saber. Hi tenen dret. Perquè nosaltres, els periodistes, medià tics o anònims, amb o sense legions de seguidors, no som déus i hem d’acceptar que, igual que nosaltres critiquem els altres, ens critiquin a nosaltres.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 de juliol del 2002)