Un final frustrant
16 juliol 2002 per Jordi Camps
El final de l’etapa d’ahir del Tour va ser frustrant. Després d’hores d’expectació, de control al segon de com anaven les coses, arriba el moment definitiu i… tot negre. Ni la tele anava, ni es podia fer el seguiment de la prova per Internet. Res de res. No sé de qui va ser culpa la fallada, però les cadenes de televisió es van quedar ben fotudes perquè, sense imatges, no serveixen de res. I no els podÃem demanar que convertissin una tele sense imatges en una rà dio, perquè veien el mateix que nosaltres: res. Si algú encara es pensava que els enviats especials a les grans curses ciclistes veuen alguna cosa més que els espectadors durant les etapes, ahir es va convèncer que no. Bé, de fet veuen fins on els arriba la vista des de la tribuna de premsa, que ja és alguna cosa
(Article publicat a El 9 Esportiu el 16 de juliol del 2002)