Papers d'esports

La tennista gallega Lourdes Domínguez acaba de ser sancionada amb tres mesos de suspensió per l’associació de jugadores (WTA) per haver donat positiu de cocaïna en un torneig disputat a Acapulco. La jugadora reconeix que va consumir aquesta substància en una festa a Barcelona però no admet la suspensió perquè diu que aquest positiu és un fet «aliè» a l’esport que practica.
La cocaïna, igual que altres drogues socials, és a la llista de productes prohibits i, per tant, la seva presència en els controls que es fan als esportistes és, d’acord a les normes, motiu de sanció. Ja li va passar al ciclista Gilberto Simoni en el darrer Giro o a l’atleta Javier Sotomayor, positiu de cocaïna el 1999 abans de ser-ho de nandrolona el 2001. El cas més famós de positiu per una droga social va ser en els Jocs d’Hivern de Nagano, el 1998. El canadenc Ross Rebagliati va donar positiu de marihuana i el COI li va retirar la medalla d’or que havia guanyat en surf de neu. L’endemà, el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) va tornar al medalla al canadenc ja que va acceptar el seu argument que no prenia marihuana des de l’abril del 1997 i que les restes trobades a la seva orina eren de «fumador passiu». A més, el codi mèdic del COI no prohibia la marihuana, sinó que la qualificava de substància sotmesa a certes restriccions. En la seva resolució, el TAS deia que «des d’una perspectiva ètica i mèdica el consum de cannabis és un seriós problema social», però que ells no eren «una instància criminal» i no podien «inventar prohibicions o sancions on no existeixen». Derrotat per les seves pròpies i imprecises normes, el COI va crear immediatament un grup de treball per incloure les drogues socials entre les substàncies prohibides.
Ara el comsum de drogues socials és penat esportivament. Lourdes Domínguez no és la primera que diu que consumir cocaïna, o una altra substància similar, no millora el rendiment esportiu i que no hauria d’estar regulat per les autoritats esportives. Esportivament parlant, és més greu prendre anabolitzants, hormona del creixement o EPO -dopar-se- que cocaïna o cannabis -drogar-se-, però en tot cas els organismes esportius tenen tot el dret a dictar unes normes per mantenir la il•lusió d’un esport net i intentar controlar tant les persones que es dopen com les que es droguen. Si els col•lectius professionals d’altres feines, que evidentment no citaré, no ho fan és una altra història.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 27 d’agost del 2002)