La hipocresia del dopatge
6 febrer 2003 per Jordi Camps
Ben Johnson va ser el primer i el darrer esportista que va reconèixer que es dopava per pròpia voluntat. El canadenc ho va perdre tot, fins i tot rècords i medalles, amb una sanció amb carà cter retroactiu que no s’ha aplicat mai més. No s’ha aplicat mai més perquè, vist com li van anar les coses al corredor canadenc, mai més un esportista ha reconegut el dopatge. Quan surt un positiu, es dóna la culpa al sistema d’anà lisi, al laboratori, als aliments, a la pasta de dents o a la divina providència. Ningú dóna la cara, però darrera de cada positiu hi ha un o més responsables. Ben Johnson tenia un entrenador, Charlie Francis, que va defensar obertament el dopatge. Ara Francis entrena Marion Jones i Tim Montgomery, que, només per això, estan sota sospita. Com si Francis fos l’únic entrenador que ha dopat els seus esportistes. Francis paga, justament, pel que va fer. Però també paga la hipocresia dels que ja els va bé que hi hagi un cap de turc, quinze anys després!, que rebi les garrotades, mentre ells fan el que fan amb els seus esportistes i continua havent-hi positius.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 6 de febrer del 2003)