Extremismes espanyols
26 juny 2003 per Jordi Camps
Espanya va guanyar la copa d’Europa masculina d’atletisme en pista coberta a l’hivern i ha perdut la mà xima categoria a l’estiu. Tan bé ho van fer els atletes que van competir a Leipzig el mes de febrer i tan malament els que ho van fer el cap de setmana passat a Florència? Les xifres ens indiquen que els atletes espanyols van fer un paper molt semblant. El que canvia el resultat final és que en pista coberta es van disputar deu proves i a l’aire lliure, vint. A Leipzig, Espanya va fer 56 punts i a Florència, en les deu proves equivalents, en va fer 52. Una xifra que l’hauria fet baixar al tercer lloc, però en cap cas al penúltim, com a Florència. Què ha passat? Que en les deu proves restants, les que no es van fer a l’hivern, Espanya va fer 28 punts. Ja vam dir en el seu moment que la victòria a l’hivern era cosa del programa que es va fer servir i que les proves que faltaven eren justament de les pitjors per a Espanya. L’atletisme espanyol no és tan bo com per guanyar la copa d’Europa a l’hivern ni tan dolent com per baixar a l’estiu. Però ells no s’ho creuen.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 26 de juny del 2003)